Amb major o menor quantitat, l’aigua es present en tots els indrets del planeta, però a la vegada és ignorada. Tot i que ens dona l’existència, i ens manté al llarg de la vida, en ocasions és absent o desapareguda, però és més preciosa que l’or, doncs al desert un vas d’aigua significa la vida. Si és abundant, genera riquesa, o be és catastròfica. L’aigua es indispensable, perillosa i mortal, és visible i té misteri, en resum, està a tot arreu i se’ns escapa. L’aigua és font de vida i l’aigua dolça un bé escàs al planeta i els seus ecosistemes.

En els darrers anys s’ha reconegut a nivell global, que davant el desequilibri entre els recursos i la demanda d’aigua, en països de l’ anomenat primer món, s’ha de minimitzar el seu consum, per tal de mantenir les reserves hídriques, tant superficials com subterrànies. S’ha de treballar en el seu millorament fins arribar a una qualitat acceptable pels diferents usos de la població, per mantenir i preservar, en tots els escenaris possibles, l’estat ecològic de cada conca específica dels rius. Aquests son alguns dels objectius de l’Actual Directiva Marc de l’Aigua de la Unió Europea(DMA-UE).

A finals de 2000 va ser aprovada i publicada, per part de la Comissió i del Parlament Europeus, l'anomenada Directiva Marc de l'Aigua (2000/60/CE) (DOCE, 2000) (en endavant DMA-UE) transposada a l'ordenament jurídic estatal , el text refós de la Llei d'aigües 1/2001 de 20 de juliol, per l'Article 129 de la Llei 62/2003 de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social (BOE núm. 313, de 31 de desembre de 2003).
Aquesta normativa europea intenta donar un marc d'actuació comuna sobre la gestió de l'aigua a tots els Estats membres de la Unió Europea. L'aigua deixa de ser vista exclusivament com a recurs, i és contemplada com a element bàsic dels ecosistemes hídrics i part fonamental per al sosteniment d'una bona qualitat ambiental que, alhora, garanteixi el recurs.

Es per això doncs, que es recomana una màxima atenció en els temes relacionats amb l’aigua, sobretot en un canvi de paradigma del model actual, herència d’una mala gestió de l’aigua, recuperant espais d’equilibri entre els recursos disponibles i la demanda pels diferents usos. En resum, s’ha d’aplicar l’estalvi, entre d’altres recomanacions que s’estableixen amb el que s’anomena La Nova Cultura de l’Aigua, sobretot per estar atents i preparats en abordar el nou escenari del Canvi Climàtic.