A partir de la segona meitat del segle XX i inicis del XXI, la relació entre els recursos i la demanda, en quan les disponibilitats d’aigua de qualitat, pels diferents usos, a arribat a nivells insostenibles, sobretot a les Conques Internes de Catalunya (CIC).

La gran transformació de la població doncs, amb un increment mai detectat anteriorment, sobretot en la concentració urbana, a augmentat considerablement els consums en el nostre país, seguint la tònica d’altres territoris dels anomenats del primer món.

Això ha afavorit una cultura de l’oferta d’aigua, que ha estat en les últimes dècades, factor de consumisme accelerat que palesa un escenari de futur crític, tot i les actuacions estructurals que veurem més endavant.

La climatologia habitual de la Mediterrània Occidental, prou coneguda, de sequeres i inundacions cícliques, a més de les dades que es disposen dels models climàtics, d’increment de temperatures i disminució de les precipitacions, fan que als països de l’arc mediterrani on estem situats, tinguem un escenari complicat que fa pensar un canvi de paradigma urgent, doncs se’ns presenta el dilema, de si aquí plou poc o es que consumim massa.

La resposta seria que potser ja fa temps que s’ha arribat, en una gran part del planeta, als límits del creixement humà, i cal anar pensant en quelcom aturador possible que minimitzi els impactes i es retorni a escenaris d’equilibri, aprofitant els avantatges que ens aporten les noves tecnologies.

Així doncs, per tal de minimitzar els impactes, tant socials com mediambientals, l’aplicació gradual de la Nova Cultura de l’Aigua, establerta conjuntament amb la Directiva Marc de l’Aigua de la Unió Europea, han fet que s’estableixin unes recomanacions i mesures d’estalvi a tots els nivells, dels usuaris de l’aigua. Directiva Marc de l'Aigua (2000/60/CE) (DOCE, 2000)

Unes van dirigides a grans consumidors, com la indústria i l’agricultura. Altres als serveis, municipis i usuaris domèstics. Actualment, el consum d’aigua a la regió metropolitana de Barcelona és aproximadament d’un 40% per a usos industrials, 40% domèstic, i 20% agrícola.

Condició indispensable, es que s’ha de tenir cura de l’aigua, a tots nivells d’ús, i també recuperar la cultura d’estalvi dels nostres avantpassats i afegir-hi la dosi de tecnologia, que ara es disposa.


Pel 2005, en el conveni establert, entre l'ACA i la FNCA, es van estudiar les fuites i altres aspectes d'estalvi d'aigua i els seus usos. En conjunt les actuacions diverses acordades en els protocols posteriors, actualment en curs, amb una acceleració important pel darrer escenari de sequera 2007 al 2008, es poden estimar certes valoracions i recomanacions.